Passats uns dies de reflexió...
Haig de començar demanant disculpes a l'organització de la cursa tonicosco i a la comissió esportiva doncs no vaig poder acabar la cursa. Cap al km 7.5 vaig notar un fort dolor al bessó dret, vaig intentar seguir però feia força mal i en aquells segons eterns vaig veure que en barceruel intentava escapar per segon cop. Ell era l'únic correcat que sabia que estava a la barqueta (més tard vaig saber que també hi era en Dabit) i com que és una llebre de màxima confiança li vaig preguntar si estava bé i li vaig passar el relleu (o marrón, el pobre! que a sobre s'estava disputant la victoria minimalista i va guanyar, un crack!!).
Potser hagués pogut acabar tot i que encara avui em fa mal però aquella fiblada hem va fer dubtar un instant i la pressió em va poder. Prefería que arribes un altre a temps que jo 30 o 60 senos per sobre dels 40 minuts. En els darrers kms que quedaven s'anaven fent s per carrers paral·lels i vaig anar preguntant al Victor si anava bé, devia acabar fins al capdamunt doncs li vaig preguntar 4 vegades! La última ja havia fet anar la barqueta endavant per fer el sub40 i van arribar força gent en aquest temps inclòs ell.
Així que per la mesa part, demanar-vos disculpes i agrair molt i molt el cop de mà inmens d'en Barceruel