danili

Repeteixo el que t'he dit per altres vies:
Estàs inspirat!
Aquest hivern primaveral floreix poèticament.

Salut!

Merci! Es fa el que es pot!  :rofl:

Danili, com bé diu en Curat, estàs molt inspirat.

És un poema preciós.

:love:

Ueeeé G3mma! Visca!

Ahir vau decidir atorgar-me el premi pastanaga a la millor crònica 2015. Em vaig divertir molt amb la paròdia de plató televisiu! Moltes gràcies pels vots i per totes les felicitacions posteriors!






Fotos: Carlos Sánchez Sánchez

Enhorabona Danili!

Enhorabona amic

Felicitats!!
Sens dubte premi totalment merescut.

Gràcies a tots!

Moltes felicitats un pler llegir-te sempre.  :love:

Salut

Entra a casa i tanca la porta d’una revolada. Es descalça i tot seguit es despulla. Deixa al terra uns shorts, unes calces, una samarreta de cotó i uns sostenidors que amarats de pluja s’havien adherit a la seva pell. Ja nua s’observa en el mirall. No n’havia estat conscient però ara sap que pateix d’una tirania que s’excusa en el fred o la religió i de què rarament havia clamat per alliberar-se. És la roba que cobreix la seva pell qui li ha anul·lat les formes des del naixement i qui ho farà per sempre més perquè ja ningú es mor nu, excepte algun amant i els suïcides que s’ofeguen a alta mar. No era ella qui transitava pel carrer abans del xàfec sinó que ho feia una esclava d’uns motlles que deformen i transfiguren. S’adona també que quan, de nit, estigui embolcada de roba còmode i cregui que dorm de manera plàcida, seran els llençols i les mantes aquells que l’alienaran, adoptaran matussers la seva forma i voldran penetrar en els seus somnis. Mentrestant, a la cadira, la roba que haurà disposat hores abans esperarà amb serenitat que surti el sol per agafar el relleu. Com cada nit aparentaran ser simples peces ben doblegades però en realitat seran depredadors que l’observaran sense frisança perquè aviat la cobriran de nou. De bon matí, fulards elegants i bufandes càlides rodejaran el seu coll i estrenyeran la seva vida. I si finalment, quan es desperti, és capaç de recordar aquell somni en què sortirà despullada i busqui una resposta que clarifiquirà les seves vergonyes tapades potser recordarà que el desig ja fa temps que es construeix sobre formes d’endevinalla.

Daniel Justribó (CC) BY-NC-ND

Aquest escrit es publica amb llicència Creative Commons 4.0. Es permet la còpia o difusió per qualsevol mitjà sempre que es citi l'autoria, no se'n faci un ús comercial i no se'n facin derivats.
Imatge: 'Mädchenakt vor dem Spiegel' - Otto Mueller (1924).

Pluja interior!!!

Gràcies per compartir el relat

Autoplagi

T’estimo
Aquest vers és un plagi
He estimat abans
T’han estimat abans

Daniel Justribó (CC) BY-NC-ND

Aquest escrit es publica amb llicència Creative Commons 4.0. Es permet la còpia o difusió per qualsevol mitjà sempre que es citi l'autoria, no se'n faci un ús comercial i no se'n facin derivats.
Imatge: 'Eingya' - Matthew Woodson (2005).

Estimar mai serà un plagi!!! 

Sí, hi estic d'acord. Es pot estimar molts cops i es pot estimar alhora. Em referia més aviat a la credibilitat que se li atorga a un 't'estimo' (o més concretament a un 't'estimo com mai no ho he fet') si un considera o intueix els precedents. I tot això malgrat que es pugui dir honestament. Ara em ve al cap allò de: 'aquesta marató serà la darrera' i ja sabem com acaba...  :he:

Sempre estimes com mai no ho has fet perquè cada persona és diferent i la nostra capacitat d'estimar varia amb el temps i per suposat, també la de la persona estimada  :love:

I tant, cada moment és diferent, canvia la nostra manera de veure les coses i canvia el què volem, i evidentment pot canviar la persona. A estimar al màxim i gaudir del moment, perquè tot té data de caducitat, però mentre ho tinguem, ho hem de gaudir al màxim.

Hi segueixo estant d'acord. Fixeu-vos que estem girant al voltant de la teranyina del poema. A través d'una mateixa frase repetida infinites vegades per multitud de persones es pretén expressar un sentiment complex. Tots diem el mateix? I sinó, perquè ho fem amb una mateixa frase? És aquesta anàlisi d'interpretació semàntica (i aquí entra el concepte plagi) i l'impacte que es produeix entre dues persones en pronunciar-la una d'elles i escoltar-la l'altra allò que m'intrigava quan vaig escriure el poema. És el debat entre com s'expressen els conceptes (onomasiologia) i què volen dir aquests (semasiologia). D'això darrer reconec que acabo de tirar de google! Recordava que existien aquests camps en la lingüística però no sabia com es deien. Mare de Déu, quatre versos fets en tres minuts i quin suc que traiem! 

Hi segueixo estant d'acord. Fixeu-vos que estem girant al voltant de la teranyina del poema. A través d'una mateixa frase repetida infinites vegades per multitud de persones es pretén expressar un sentiment complex. Tots diem el mateix? I sinó, perquè ho fem amb una mateixa frase? És aquesta anàlisi d'interpretació semàntica (i aquí entra el concepte plagi) i l'impacte que es produeix entre dues persones en pronunciar-la una d'elles i escoltar-la l'altra allò que m'intrigava quan vaig escriure el poema. És el debat entre com s'expressen els conceptes (onomasiologia) i què volen dir aquests (semasiologia). D'això darrer reconec que acabo de tirar de google! Recordava que existien aquests camps en la lingüística però no sabia com es deien. Mare de Déu, quatre versos fets en tres minuts i quin suc que traiem! 

Danili, t'encantaria estudiar Traducció i Interpretació, a part que està ple de noies (totes maques, evidentment!), es donen voltes i voltes a una frase o paraula. Ens passàvem el dia onomasiologiant i semasiologiant!