danili
27 Mar 2016 14:26 #183
per Grinta (Associat/da)
Prohibit rendir-se. Respirem fort i endavant!
Prohibit rendir-se. Respirem fort i endavant!
Please Entra or Crear compte to join the conversation.
27 Mar 2016 23:21 #187
per jaume86 (Associat/da)
Exacte!!
Mira-la ella com ho domina eeeehhh!!!
danili jo també hem faig un embolic amb això però utilitzo el paral·lelisme de m'agrada la pizza -> I like pizza. Doncs el mateix, el meu anglès és moooooooolt de supervivència
2h58'48'' marató Barcelona 2015 (9)
1h23'49" mitja Mediterrani 2015 (28)
38'26'' 10km Sants 2013 (37)
19'13'' 5km Horta 2013 (1)
http://www.corredors.cat/1000m/
Mar Bella, 17 de juny de 2017!!
M'agrada, li agrado... :love: :love: :love: ai la primavera... :party:
Exacte!!
Mira-la ella com ho domina eeeehhh!!!
danili jo també hem faig un embolic amb això però utilitzo el paral·lelisme de m'agrada la pizza -> I like pizza. Doncs el mateix, el meu anglès és moooooooolt de supervivència
2h58'48'' marató Barcelona 2015 (9)
1h23'49" mitja Mediterrani 2015 (28)
38'26'' 10km Sants 2013 (37)
19'13'' 5km Horta 2013 (1)
http://www.corredors.cat/1000m/
Mar Bella, 17 de juny de 2017!!
Please Entra or Crear compte to join the conversation.
28 Mar 2016 08:07 #188
per Grinta (Associat/da)
Prohibit rendir-se. Respirem fort i endavant!
Prohibit rendir-se. Respirem fort i endavant!
Please Entra or Crear compte to join the conversation.
28 Mar 2016 08:21 #190
per Grinta (Associat/da)
Prohibit rendir-se. Respirem fort i endavant!
Prohibit rendir-se. Respirem fort i endavant!
Please Entra or Crear compte to join the conversation.
29 Mar 2016 00:56 #192
per jaume86 (Associat/da)
I jo us estimo a les dues!!
Sense duble em quedo amb la nostra versió, tot i que reconec que l'italià és un idioma que sedueix i el je t'aime del Serge Gainsbourg i la Jane Birkin... Speechless!
I bon un el Buda, que si de flor en flor, si estimes regues la flor tant com pots
2h58'48'' marató Barcelona 2015 (9)
1h23'49" mitja Mediterrani 2015 (28)
38'26'' 10km Sants 2013 (37)
19'13'' 5km Horta 2013 (1)
http://www.corredors.cat/1000m/
Mar Bella, 17 de juny de 2017!!
Ooooohhhhh Xurri :love: :love: :love:
Ti voglio bene
Je t'aime mon amour! :love:
I jo us estimo a les dues!!
Sense duble em quedo amb la nostra versió, tot i que reconec que l'italià és un idioma que sedueix i el je t'aime del Serge Gainsbourg i la Jane Birkin... Speechless!
I bon un el Buda, que si de flor en flor, si estimes regues la flor tant com pots
2h58'48'' marató Barcelona 2015 (9)
1h23'49" mitja Mediterrani 2015 (28)
38'26'' 10km Sants 2013 (37)
19'13'' 5km Horta 2013 (1)
http://www.corredors.cat/1000m/
Mar Bella, 17 de juny de 2017!!
Please Entra or Crear compte to join the conversation.
29 Mar 2016 14:35 - 29 Mar 2016 15:51 #194
per danili (Associat/da)
21097 1:22:43 (Vilanova 1994 i Mollerussa 2005)
42195 2:59:56 (Donosti 2005)
'Feminitat, Esport, Cultura - Pioneres de l'atletisme català: 1921-1938'
Comandes: feminitatesportcultura.plisweb.com/3/comandes
Com està el pati... :party:
Terra groga
Sabies dels meus gemecs, riures i plors
però et mancava el so de la natura.
Vas endinsar-te en el camp de blat
per cercar el coneixement del teu nou regne.
El meu cos encès i la terra empassada
em van fondejar en el substrat
per esdevenir espiga mai segada pel vent.
Unides pel silenci de les teves respostes
es poden veure espurnes brillants
que separen el gra de la palla.
Daniel Justribó (CC) BY-NC-ND
Aquest escrit es publica amb llicència Creative Commons 4.0. Es permet la còpia o difusió per qualsevol mitjà sempre que es citi l'autoria, no se'n faci un ús comercial i no se'n facin derivats.
Imatge: Fotograma del video amb codi 4094821 de Clever Arts.
www.shutterstock.com/video/clip-4094821-...%2F10616441%3A4%2Fgg
Terra groga
Sabies dels meus gemecs, riures i plors
però et mancava el so de la natura.
Vas endinsar-te en el camp de blat
per cercar el coneixement del teu nou regne.
El meu cos encès i la terra empassada
em van fondejar en el substrat
per esdevenir espiga mai segada pel vent.
Unides pel silenci de les teves respostes
es poden veure espurnes brillants
que separen el gra de la palla.
Daniel Justribó (CC) BY-NC-ND
Aquest escrit es publica amb llicència Creative Commons 4.0. Es permet la còpia o difusió per qualsevol mitjà sempre que es citi l'autoria, no se'n faci un ús comercial i no se'n facin derivats.
Imatge: Fotograma del video amb codi 4094821 de Clever Arts.
www.shutterstock.com/video/clip-4094821-...%2F10616441%3A4%2Fgg
21097 1:22:43 (Vilanova 1994 i Mollerussa 2005)
42195 2:59:56 (Donosti 2005)
'Feminitat, Esport, Cultura - Pioneres de l'atletisme català: 1921-1938'
Comandes: feminitatesportcultura.plisweb.com/3/comandes
Please Entra or Crear compte to join the conversation.
31 Mar 2016 22:40 - 01 Abr 2016 12:30 #195
per danili (Associat/da)
21097 1:22:43 (Vilanova 1994 i Mollerussa 2005)
42195 2:59:56 (Donosti 2005)
'Feminitat, Esport, Cultura - Pioneres de l'atletisme català: 1921-1938'
Comandes: feminitatesportcultura.plisweb.com/3/comandes
Temps fugit
Ja accepto que m’adormiré de nou
pretenent que la brúixola màgica
apunta a tu per necessitat o desfici.
De vegades la memòria satura,
d’altres la buidor no constreny.
Tot es resol en el temps líquid
que ens mostra cabells blancs
i la creença seductora
que som devoradors de llit i pa.
De cos en cos seguirem en l’aprenentatge.
Ja accepto que un altre cop moriré
ignorant si el viatge segueix
i si, més enllà, et podré de nou esperar.
Daniel Justribó (CC) BY-NC-ND
Aquest escrit es publica amb llicència Creative Commons 4.0. Es permet la còpia o difusió per qualsevol mitjà sempre que es citi l'autoria, no se'n faci un ús comercial i no se'n facin derivats.
Imatge: Pascale Bussières i Philippe Volter en un fotograma de la pel·lícula ‘Five Senses’ (2005) de Jeremy Podeswa.
Ja accepto que m’adormiré de nou
pretenent que la brúixola màgica
apunta a tu per necessitat o desfici.
De vegades la memòria satura,
d’altres la buidor no constreny.
Tot es resol en el temps líquid
que ens mostra cabells blancs
i la creença seductora
que som devoradors de llit i pa.
De cos en cos seguirem en l’aprenentatge.
Ja accepto que un altre cop moriré
ignorant si el viatge segueix
i si, més enllà, et podré de nou esperar.
Daniel Justribó (CC) BY-NC-ND
Aquest escrit es publica amb llicència Creative Commons 4.0. Es permet la còpia o difusió per qualsevol mitjà sempre que es citi l'autoria, no se'n faci un ús comercial i no se'n facin derivats.
Imatge: Pascale Bussières i Philippe Volter en un fotograma de la pel·lícula ‘Five Senses’ (2005) de Jeremy Podeswa.
21097 1:22:43 (Vilanova 1994 i Mollerussa 2005)
42195 2:59:56 (Donosti 2005)
'Feminitat, Esport, Cultura - Pioneres de l'atletisme català: 1921-1938'
Comandes: feminitatesportcultura.plisweb.com/3/comandes
Please Entra or Crear compte to join the conversation.
01 Abr 2016 09:18 #196
per curat (Associat/da)
Marató 2h53'07" Castelló 2010
Mitja 1h21'31" Granollers 2008
10mil 36'55 Clot 2011
6 hores en pista 64,129km Can Dragó 2008
20 maratons
Molt maques les poesies i a més les acompanyes d'unes imatges que s'escauen molt bé i molt boniques 
Marató 2h53'07" Castelló 2010
Mitja 1h21'31" Granollers 2008
10mil 36'55 Clot 2011
6 hores en pista 64,129km Can Dragó 2008
20 maratons
Please Entra or Crear compte to join the conversation.
03 Abr 2016 21:48 - 11 Abr 2016 08:59 #198
per danili (Associat/da)
La visita
Tornares després de tres anys
i no reconegueres la lluna plena
que vas veure gestar sis mesos.
No preguntares pel seu nom
i demanares per aiguardent.
Digueres que feia massa dies
que no en bevies i que feia jornades
que duies la bossa buida.
L’altra cosa que pronunciares
fou que havies vist, per fi, món.
A la contrada tothom sabia
que el teu cap perseguit
valia per un sarró ple de bitllets.
Considera aquest bescanvi
el proper cop que estiguis sedegós
i que el teu judici esdevingui terra.
T’assegueres al banc
que ja no necessitava
ser escalfat.
Feia prou temps
que l’absència
ja no era presència.
La llenya crepitava.
La teva mirada
perforà els meus pits
com la meva arada
ho fa a diari en la terra.
La vida al camp és dura.
El rec també deixà de plorar
i ara les collites són difícils.
La memòria més propera acostuma
a ser la d’unes poques patates bullides
i uns fruits espigolats.
Aviat el xiscle dels falciots durà flors.
Demà marxaràs
sense deixar cap solc ni llavor.
A les nits no s’escoltaran udols d’altres contrades
i els silencis només em recordaran
que m’aferro en la llum que s’extingeix
i que la buidor creada és la meva amiga.
Les dones som mares, som terra.
Daniel Justribó (CC) BY-NC-ND
Aquest escrit es publica amb llicència Creative Commons 4.0. Es permet la còpia o difusió per qualsevol mitjà sempre que es citi l'autoria, no se'n faci un ús comercial i no se'n facin derivats.
Imatge: János Derzsi en un fotograma de la pel·lícula 'A torinói ló' ('El cavall de Torí') (2011) de Béla Tarr i Ágnes Hranitzky.
21097 1:22:43 (Vilanova 1994 i Mollerussa 2005)
42195 2:59:56 (Donosti 2005)
'Feminitat, Esport, Cultura - Pioneres de l'atletisme català: 1921-1938'
Comandes: feminitatesportcultura.plisweb.com/3/comandes
La visita
Tornares després de tres anys
i no reconegueres la lluna plena
que vas veure gestar sis mesos.
No preguntares pel seu nom
i demanares per aiguardent.
Digueres que feia massa dies
que no en bevies i que feia jornades
que duies la bossa buida.
L’altra cosa que pronunciares
fou que havies vist, per fi, món.
A la contrada tothom sabia
que el teu cap perseguit
valia per un sarró ple de bitllets.
Considera aquest bescanvi
el proper cop que estiguis sedegós
i que el teu judici esdevingui terra.
T’assegueres al banc
que ja no necessitava
ser escalfat.
Feia prou temps
que l’absència
ja no era presència.
La llenya crepitava.
La teva mirada
perforà els meus pits
com la meva arada
ho fa a diari en la terra.
La vida al camp és dura.
El rec també deixà de plorar
i ara les collites són difícils.
La memòria més propera acostuma
a ser la d’unes poques patates bullides
i uns fruits espigolats.
Aviat el xiscle dels falciots durà flors.
Demà marxaràs
sense deixar cap solc ni llavor.
A les nits no s’escoltaran udols d’altres contrades
i els silencis només em recordaran
que m’aferro en la llum que s’extingeix
i que la buidor creada és la meva amiga.
Les dones som mares, som terra.
Daniel Justribó (CC) BY-NC-ND
Aquest escrit es publica amb llicència Creative Commons 4.0. Es permet la còpia o difusió per qualsevol mitjà sempre que es citi l'autoria, no se'n faci un ús comercial i no se'n facin derivats.
Imatge: János Derzsi en un fotograma de la pel·lícula 'A torinói ló' ('El cavall de Torí') (2011) de Béla Tarr i Ágnes Hranitzky.
21097 1:22:43 (Vilanova 1994 i Mollerussa 2005)
42195 2:59:56 (Donosti 2005)
'Feminitat, Esport, Cultura - Pioneres de l'atletisme català: 1921-1938'
Comandes: feminitatesportcultura.plisweb.com/3/comandes
Please Entra or Crear compte to join the conversation.
10 Abr 2016 20:28 #199
per danili (Associat/da)
Aquella primavera havia estat excepcionalment ventosa. La remor habitual del vent havia passat a ser un udol constant que va penetrar sense descans dins els cervells al llarg de cinc setmanes. A la comarca ja hi estaven avesats i es pot dir que també ho havien estat incomptables generacions abans d’aquesta: la comarca i el vent, el vent i la comarca. Aquests precedents no van evitar que quan començà l’estiu, tots els vells, si no ho eren ja abans, es quedessin sords. L’episodi inusual no va afectar en absolut la rutina i els ancians, que feia temps que no s’escoltaven els joves, es seguien reunint a diari a la taverna.
—Beethoven era sord i componia! —va irrompre un avi orgullós de la seva sordesa. Ho feia amb un to exagerat mentre gesticulava el cap amb desmesura.
La resta sempre aprovava tot allò que es deia. Els més avançats ja havien aprés a llegir els llavis però els altres simplement imitaven allò que feien la resta. Tot seguit s’alçaven els braços i es brindava fins que un altre vell cridava de nou:
—Beethoven era sord i componia! Beethoven era sord i componia!
De nou s’obviaven les virtuts creatives del compositor i els successius brindis reforçaven encara més les empaties: crits silenciosos, braços que s’agitaven a l’uníson i unes papil·les linguals cada cop més amigues del vi.
—Beethoven era sord i bevia! —va improvisar un que brandava la copa.
Ningú no el va contradir.
Daniel Justribó (CC) BY-NC-ND
Aquest escrit es publica amb llicència Creative Commons 4.0. Es permet la còpia o difusió per qualsevol mitjà sempre que es citi l'autoria, no se'n faci un ús comercial i no se'n facin derivats.
Imatge: ‘Old men smoking and drinking’ d’Émile Frechon. Pas de Calais, França ca 1904. NMeM / Royal Photographic Society / Science & Society Picture Library.
21097 1:22:43 (Vilanova 1994 i Mollerussa 2005)
42195 2:59:56 (Donosti 2005)
'Feminitat, Esport, Cultura - Pioneres de l'atletisme català: 1921-1938'
Comandes: feminitatesportcultura.plisweb.com/3/comandes
Aquella primavera havia estat excepcionalment ventosa. La remor habitual del vent havia passat a ser un udol constant que va penetrar sense descans dins els cervells al llarg de cinc setmanes. A la comarca ja hi estaven avesats i es pot dir que també ho havien estat incomptables generacions abans d’aquesta: la comarca i el vent, el vent i la comarca. Aquests precedents no van evitar que quan començà l’estiu, tots els vells, si no ho eren ja abans, es quedessin sords. L’episodi inusual no va afectar en absolut la rutina i els ancians, que feia temps que no s’escoltaven els joves, es seguien reunint a diari a la taverna.
—Beethoven era sord i componia! —va irrompre un avi orgullós de la seva sordesa. Ho feia amb un to exagerat mentre gesticulava el cap amb desmesura.
La resta sempre aprovava tot allò que es deia. Els més avançats ja havien aprés a llegir els llavis però els altres simplement imitaven allò que feien la resta. Tot seguit s’alçaven els braços i es brindava fins que un altre vell cridava de nou:
—Beethoven era sord i componia! Beethoven era sord i componia!
De nou s’obviaven les virtuts creatives del compositor i els successius brindis reforçaven encara més les empaties: crits silenciosos, braços que s’agitaven a l’uníson i unes papil·les linguals cada cop més amigues del vi.
—Beethoven era sord i bevia! —va improvisar un que brandava la copa.
Ningú no el va contradir.
Daniel Justribó (CC) BY-NC-ND
Aquest escrit es publica amb llicència Creative Commons 4.0. Es permet la còpia o difusió per qualsevol mitjà sempre que es citi l'autoria, no se'n faci un ús comercial i no se'n facin derivats.
Imatge: ‘Old men smoking and drinking’ d’Émile Frechon. Pas de Calais, França ca 1904. NMeM / Royal Photographic Society / Science & Society Picture Library.
21097 1:22:43 (Vilanova 1994 i Mollerussa 2005)
42195 2:59:56 (Donosti 2005)
'Feminitat, Esport, Cultura - Pioneres de l'atletisme català: 1921-1938'
Comandes: feminitatesportcultura.plisweb.com/3/comandes
Please Entra or Crear compte to join the conversation.
11 Abr 2016 08:59 #200
per danili (Associat/da)
Silenci
No passes per alt que de tots
els records de paraules dites,
el silenci sempre s’encavalca
entre les confessions i les mirades,
entre les mentides i els desenganys.
Que en el lapse que et deslliures
de la realitat,—un moment ben petit—,
el silenci mimètic t’apropa als seus dominis
d’ahir i als records dissolts i oblidats.
És en aquell compàs perfecte quan s'obstina
a recordar-te que, a parts iguals, et va forjar
i et va assecar. És també aleshores que pretens
somriure indiferent malgrat la teva obstinació
a tornar a ser o cercar l’oblit.
Daniel Justribó (CC) BY-NC-ND
Aquest escrit es publica amb llicència Creative Commons 4.0. Es permet la còpia o difusió per qualsevol mitjà sempre que es citi l'autoria, no se'n faci un ús comercial i no se'n facin derivats.
Imatge: Holly Hunter en un fotograma de la pel·lícula ‘The Piano’ (1993) de Jane Campion.
21097 1:22:43 (Vilanova 1994 i Mollerussa 2005)
42195 2:59:56 (Donosti 2005)
'Feminitat, Esport, Cultura - Pioneres de l'atletisme català: 1921-1938'
Comandes: feminitatesportcultura.plisweb.com/3/comandes
Silenci
No passes per alt que de tots
els records de paraules dites,
el silenci sempre s’encavalca
entre les confessions i les mirades,
entre les mentides i els desenganys.
Que en el lapse que et deslliures
de la realitat,—un moment ben petit—,
el silenci mimètic t’apropa als seus dominis
d’ahir i als records dissolts i oblidats.
És en aquell compàs perfecte quan s'obstina
a recordar-te que, a parts iguals, et va forjar
i et va assecar. És també aleshores que pretens
somriure indiferent malgrat la teva obstinació
a tornar a ser o cercar l’oblit.
Daniel Justribó (CC) BY-NC-ND
Aquest escrit es publica amb llicència Creative Commons 4.0. Es permet la còpia o difusió per qualsevol mitjà sempre que es citi l'autoria, no se'n faci un ús comercial i no se'n facin derivats.
Imatge: Holly Hunter en un fotograma de la pel·lícula ‘The Piano’ (1993) de Jane Campion.
21097 1:22:43 (Vilanova 1994 i Mollerussa 2005)
42195 2:59:56 (Donosti 2005)
'Feminitat, Esport, Cultura - Pioneres de l'atletisme català: 1921-1938'
Comandes: feminitatesportcultura.plisweb.com/3/comandes
Please Entra or Crear compte to join the conversation.
